La consonant r en paraules agudes

<r> paraules agudes

Sona sempre la erra final de paraules agudes en valencià, i en fluctua la pronúncia en la resta de parlars llevat del mallorquí, on és habitual emmudir-la. Tots els casos són estàndard, fins i tot l’emmudiment de la erra final en valencià, que és un tret d’àmbit restringit.

Paraules que presenten aquests fenomens:

actor

amor

anterior

ascensor

atzar

autor

auxiliar (adj)

balear

Baltasar

bitlleter

caixmir

calor

cardiovascular

circular (nom)

clarobscur

coautor

codirector

coliflor

compressor

connector

coproductor

dossier

emissor

encisador

enginyer

equador

espectacular

estranger

exconseller

exdirector

exemplar

exentrenador

exterior

extintor

faquir

financer

fluor

fossar

Gaspar

hangar

horror

iber

inferior

insular

jugular

labor

llavor

llavors (nom)

lleuger

llorer

major

malabar

mar

medul·lar

Melcior

menhir

menor

miler

militar

mitjancer

modular

necesser

nuclear

obscur

ordinador

Pallars

parer

petrolier

pitjor

pitxer

poder (nom)

popular

por

posterior

predecessor

prematur

prior

professor

pudor

radar

recurs

regular

repressor

respatler

respatller

revetla

revetlla

rigor

sabor

secular

sensor

ser (nom)

sever

sincer

singular

solar

Soler

sommelier

sotsinspector

subscriptor

teleespectador

tenor

terror

til·ler

titular (nom)

traïdor

transmissor

tresor

tsar

tumor

turboreactor

vicerector

visir

visor

xador

xiprer


Més informació:
  • La consonant r en topònims aguts
  • La consonant r en paraules planes
  • La consonant r final en infinitius