Paraules que presenten aquests fenomens:
Consonants laterals. Marcatge
La <l> té ressonància velar, que se sent més a fi de mot (futbol), davant de consonant labial (alba) o velar (alga), darrere de consonant (clar) i darrere de a, o, u (pala, bola, recular); cal, doncs, reflectir aquesta pronúncia velaritzada, d’acord amb l’hàbit articulatori propi i sense caure en realitzacions afectades. D’altra banda, cal marcar la <l> amb claredat, d’acord amb la grafia fixada: no *aubergínia sinó albergínia, no *llògic sinó lògic, no *plano sinó plànol, no *juriol sinó juliol.
Més informació:El ieisme La iodització La consonant l·l
Paraules que presenten aquests fenomens:
Consonants laterals. Palatalitzacions
Cal marcar la ela amb claredat, d’acord amb la grafia fixada: s’ha de dir lògic i no llògic, lingüística i no llingüística, literatura i no lliteratura, religió i no relligió. La palatalització de la ela, que és molt antiga en català, no afecta els cultismes: no hem de dir llunar sinó lunar, no llacti sinó lacti... Sí que són correctes, tanmateix, les pronunciacions liberal i lliberal, així com coral i corall i legítima (com a adjectiu) i llegítima (com a nom).
Més informació:El ieisme La iodització La consonant l·l