Oclusives finals |
En el cas de les oclusives darrere de nasal (font, llamp, sang...) i de t o d darrere de l (malalt, molt...), és propi dels parlars valencians i baleàrics el manteniment d’aquestes consonants, mentre que n’és pròpia l’elisió en la resta de parlars catalans. En els plurals, les oclusives sonen només en valencià (fonts, llamps, malalts...). |
Més informació:
<ix> alveolar |
No es pot pronunciar com a alveolar el dígraf <ix>, com se sent col·loquialment en alguns parlars valencians: abaixar i no *abaissar, cuixa i no *cuissa, cartoixa i no *cartoissa... |
Més informació:
<ix> |
El dígraf <ix> es pronuncia amb la iod en occidental i només amb la xeix en oriental: ba(i)xar, ca(i)xa, re(i)xa... |
Més informació: