El Diccionari de Dubtes del Català Oral (DDCOR) és una eina de consulta dels diferents accents de l’estàndard oral de la llengua catalana. Ofereix les indicacions de pronúncia generals i específiques de cadascun d’aquests accents (alguerès, central, mallorquí, nord-occidental, rossellonès i valencià) i també un conjunt de fitxers d’àudio que n’exemplifiquen la realització. Els materials es presenten d’una manera intuïtiva i accessible per a un usuari amb uns coneixements lingüístics bàsics.
El DDCOR que visiteu és una versió millorada del que va estar allotjat al web del Grup 62 entre el 2009 i el 2013. És fruit del projecte Diccionari digitalitzat de la llengua estàndard oral. Materials per a la gestió de l'autoaprenentatge, finançat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya l’any 2010. Les fonts de les indicacions i les pronúncies són els materials sobre pronúncia de les institucions normatives de la llengua catalana: la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I Fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans (1998-2009) i Ortologia. La pronunciació estàndard del valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006).
David Paloma Sanllehí
Doctor en Filologia Catalana i professor de llengua a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha escrit, juntament amb altres autors, diverses obres relacionades amb les ciències del llenguatge, sobretot d’ortoèpia i de lexicografia. En són exemples el Diccionari de pronunciació en català (2000), el Diccionari de dubtes i de barbarismes (2008), la Guia fonètica per a les televisions locals (2009) i el Diccionari de dubtes del català oral (2011). Recentment ha publicat, amb Mònica Montserrat, l'estudi El 'Diccionari ortogràfic i de pronúncia': història i estructura (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LXVIII. Miscel·lània Jordi Bruguera) i té un parell de títols més a punt de publicar: Vint-i-cinc anys després de la 'Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica' (Llengua Nacional)i La pronunciació de llatinismes i d'italianismes en el 'Diccionari ortogràfic i de pronúncia' (Estudis Romànics), article escrit també amb Mònica Montserrat.
Mònica Montserrat Grau
Llicenciada en Filologia Catalana. Coordinadora i professora del Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona, i consultora del grau de Llengua i literatura catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha escrit articles relacionats amb l'estàndard i la llengua dels mitjans de comunicació. És autora, juntament amb David Paloma i Josep Àngel Mas, del Diccionari de dubtes del català oral (2011). Amb David Paloma, ha publicat recentment l'article La variació geogràfica en les sèries de televisió en català. Dos conceptes nous: 'variació autodiatòpica' i 'variació alterdiatòpica' (2015), i els estudis El 'Diccionari ortogràfic i de pronúncia': història i estructura (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LXVIII. Miscel·lània Jordi Bruguera) i La pronunciació de llatinismes i d'italianismes en el 'Diccionari ortogràfic i de pronúncia' (Estudis Romànics).
Josep Àngel Mas Castells
Doctor en Filologia Catalana i professor de llengua al Grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat Politècnica de València. Ha escrit diversos articles i monografies sobre l’estandardització del valencià en el marc de la llengua catalana, tant de la dimensió de l’estatus com del corpus. En aquest darrer aspecte, més relacionat amb aquest Diccionari de l’estàndard oral, es poden destacar algunes publicacions de recerca, com ara El morfema ideològic (Onada, 2008), “Les propostes per a l’estàndard oral valencià de l’IEC i de l’AVL” (Actes del III Col·loqui internacional ‘La lingüística de Pompeu Fabra’, IEC 2012) o “Catalan as a Pluricentric Language: the Valencian Case” (Actes del 1st International Conference on Non-Dominating Varieties of Pluricentric Languages, 2012). També ha publicat, en coautoria, alguns materials d’orientació per a l’ús de la llengua als mitjans de comunicació, com ara el Llibre d’estil per als mitjans de comunicació en valencià (AVL 2011) o el Diccionari de dubtes del català oral (2011).